Una biografia epistolar

Simone Weil (París, 1909 - Ashford, 1943) naix al si d’una família jueva agnòstica, estudia filosofia a l’École Normale Supérieure i exerceix com a professora d’institut. Atreta per la qüestió social, es compromet activament en la vida sindical. En els seus escrits denuncia el totalitarisme i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament. Weil reflexiona a partir d’experiències profundes com l’assumpció de la condició obrera, la participació en la Guerra Civil espanyola o una sensibilitat mística que l’acosta al cristianisme, per bé que no arriba a batejar-se. Refugiada a Marsella per l’ocupació alemanya, en 1942 es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor de tuberculosi als trenta-quatre anys.