El record dels desapareguts banys populars Bellamar és el punt de partida del qual se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l'actualitat mentre evoca la infantesa i ens endinsa en la història d'una escola de poble. Al cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d'origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l'educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d'una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d'alfabetització d'adults.
Tardes al Bellamar és una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que amb el seu dia a dia han deixat petja en la història. I és també un homenatge als mestres, un intent de preservar la memòria i una reflexió potent sobre la construcció d'una identitat personal i col·lectiva.