Serge
Kuhusu kitabu pepe hiki
La família d’aquesta novel·la –els Popper, jueus francesos no practicants d’origen hongarès– és força disfuncional, com moltes altres famílies. Els tres fills –en Serge, la Nana i en Jean, el narrador– es mantenen units malgrat no poques diferències i tensions. La vida no els ha tractat especialment bé, i mentre que la Nana té una sòlida relació de parella, els altres dos tenen una vida sentimental millorable.
Dos moments emmarquen la narració: el traspàs de la mare i una visita al camp d’extermini d’Auschwitz, lloc de pelegrinatge com a espai de memòria, però també una mena de parc d’atraccions pel qual es passegen turistes fent-se selfies. I és que Serge és, entre altres coses, una crònica càustica dels absurds del segle XXI. L’autora hi desplega una capacitat única per disseccionar els comportaments humans, uns diàlegs punxants i un humor negríssim, però també l’empatia cap a uns personatges imperfectes i paradoxals.
Aquesta tragicomèdia que indaga en la família i en els estralls de l’ineludible pas del temps és una nova mostra de l’immens talent d’una escriptora imprescindible. Yasmina Reza llança dards carregats d’ironia i de sarcasme, però alhora aconsegueix commoure’ns amb uns personatges dolorosament i còmicament humans.
Ukadiriaji na maoni
Kuhusu mwandishi
Yasmina Reza nació en París. Su padre, nacido en Moscú, descendiente de una familia judía expulsa - da de España por la Inquisición y que se refugió en Uzbekistán, y su madre, violinista, de una familia de judíos húngaros, se conocieron en París. Ha recibido los más prestigiosos galardones por sus obras teatrales (como el Molière, el Laurence Olivier, el Theater Houte y el Tony), entre las que destaca Arte, publicada en esta colección. De su obra narrativa hemos editado Una desolación: «Pocas veces existen tantas razones para recomendar una novela como en este caso» (María Bengoa, El Correo); Hammerklavier: «Una colección de relatos –de carácter autobiográfico– hermosamente perturbadores. Un exquisito manjar digno de paladares exigentes» (Lola Beccaria, ABC); En el trineo de Schopenhauer: «Un excelente libro compacto, que se lee de un tirón, y que a pesar de su divertida crítica sobre el empeño de ofrecer un sentido a la vida, nos transmite una conmovedora melancolía» (Jacinta Cremades, El Cultural); Felices los felices: «Acción y pensamiento, nervio y sentido del humor, es breve, pero te deja ver un mundo muy amplio, casi inabarcable... Reza es lúcida, divertida y cruel, pero sobre todo humanista» (Carlos Zanón, El País) y Babilonia: «A medio camino entre una trama de los Coen y el mejor libreto de Woody Allen, nos regala un “polar” divertido, tierno, profundo y patético sobre la vida del común de los mortales» (Ángeles López, La Razón). También la crónica El alba la tarde o la noche: «Tienes una obra maestra al alcance de la mano. Esto supone una rareza absoluta y debieras aprovechar la oportunidad» (Arcadi Espada, El Mundo).
