En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col¡legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per Ãēltima vegada a ÂĢAcciÃŗ o VeritatÂģ o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones ViÃąÃŗ, estan a punt de començar una nova vida, plena d'interrogants, lluny d'allà . L'ocasiÃŗ Ês especial i ho saben, perÃ˛ cap d'elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d'inflexiÃŗ per a algÃē mÊs i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camà per sempre.
A travÊs de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generaciÃŗ de dones que van haver de construir els seus destins a l'Espanya de la dictadura i la TransiciÃŗ, en un moment en què la hipocresia d'aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l'amistat, l'amor i la llibertat.
Un relat eloqÃŧent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importà ncia del perdÃŗ.
Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot allÃ˛ que m'havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de res. Que ningÃē pot perdonar en nom d'un altre, aixà que amb el Vicenç hauria d'arreglar-ho d'una altra manera. Que el perdÃŗ no Ês un intercanvi, sinÃŗ un do. Un do que es dÃŗna de franc i que no tÊ cap lÃ˛gica, per aixÃ˛ ningÃē no pot comprar-lo. Si es comprÊs, li vaig dir, deixaria de ser autèntic perdÃŗ i esdevindria una altra cosa. Aquesta Ês la raÃŗ, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva mà fer allÃ˛ que ella volia. NomÊs podia oferir-li la meva compassiÃŗ o, encara millor, el meu oblit.
Amb la col.laboraciÃŗ de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.