Una cientÃfica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fÃŗrmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix tambÊ en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinaciÃŗ de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa. El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un mÃŗn on veurem les conseqÃŧències de les notÃcies falses i d'uns mitjans de comunicaciÃŗ servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè Ês el seu propi pitjor enemic. ÂĢUna lectura del tot necessà riaÂģ Ramona PÊrez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca ÂĢUn final, una histÃ˛ria amb un plantejament inicial que podria llegir-se fà cilment âsi volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situaciÃŗ que ens presentaâ en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.Âģ Oriol Delisau, NÃēvol ÂĢUn final Ês una novel¡la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qÃŧestiona personalment, llança una crÃtica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informaciÃŗ feta mentida, en la manipulaciÃŗ de les consciències.Âģ Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT ÂĢCrisi climà tica, individualisme i productivitat malaltissa sÃŗn alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel¡la.Âģ Pau Cortina, RegiÃŗ7 ÂĢÃs una novel¡la que no tÊ respostes, no hi ha solucions al problema, Ês un futur cada vegada mÊs possible ânomÊs cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests diesâ, perÃ˛ les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha sÃŗn dites per intel¡ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.Âģ Francesc BombÃ-Vilaseca, La Vanguardia ÂĢL'obra Ês una distopia en què es critica "la manipulaciÃŗ que fan de la informaciÃŗ els mitjans de comunicaciÃŗ i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excÊs de productivitat en tots els à mbits (laboral, lÃēdic, cultural...)". Un final Ês "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre mÃŗn en forma de ficciÃŗ".Âģ LluÃs Llort, El Punt Avui ÂĢCal confessar que Sansaloni âa pesar de treballar en un centre d'intel¡ligència artificialâ Ês resolutiu i la novel¡la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre aixà serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.Âģ Carles Cabrera, ARA Balears ÂĢAmb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell ÂĢel catà leg del qual sempre m'ha agradat perquè tÊ literatura internacional de primer nivell, perÃ˛ tambÊ aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa cÃŗrrer molt de risc per a una editorial independent com Raig VerdÂģ, explica l'escriptor.Âģ AdriÃĄn Malagamba, Ãltima Hora ÂĢUn final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel¡les que, darrerament, recreen un mÃŗn postapocalÃptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.Âģ Ariadna Pell , La Lectora